LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

El nou Potter?
L'obra dels Baudelaire passa enun temps i un espai intemporals

Lemony Snicket, Un mal començament i L'habitació dels rèptils. Il·lustracions de Brett Helquist. (Dos primers volums de la sèrie dels desafortunats germans Baudelaire). Columna Edicions. (També en castellà a Editorial Lumen.) Barcelona, 2001. A partir de 10 anys.

Ens podríem trobar davant d'un nou fenomen similar al de Harry Potter. Però aquest ha entrat amb més modèstia, de moment. Si allà l'heroi és un, aquí en són tres. La sèrie dels desafortunats germans Baudelaire -es podrien haver dit Dickens- es presenta com una sèrie de mala sort, de catastròfiques calamitats. I això agradarà als lectors, que s'identificaran amb la dissort dels personatges i amb com han d'esmolar l'enginy per sortir-se'n.

L'autor avisa: aquest llibre comença malament. Comença convertint els tres germans (Violet, Klaus i Sunny) en orfes. Un recurs per dotar-los de la relativa llibertat. La història dels Baudelaire passa en un temps i un espai intemporals. ("Els tres petits Baudelaire vivien amb els seus pares en un casalot al cor d'una ciutat bruta i atrafegada i, de tant en tant, els seus pares els donaven permís per agafar sols un atrotinat tramvia fins a la platja".) Al costat de l'aire clàssic de novel·la anglosaxona apareixen alguns elements contemporanis (que ens podrien transportar a Roald Dahl), però ni l'autor ni l'il·lustrador tenen la intenció de traslladar a avui mateix les aventures dels seus personatges. La presentació dels llibres reforça aquesta idea: un cartoné de mida rústica, amb una distribució acurada del text i les il·lustracions interiors en blanc i negre que porten el lector a un volum de biblioteca "dels avis" (dels avis, aclareixo, de la generació dels 40/50).

En el primer llibre de la sèrie, l'autor s'esforça a presentar els personatges que l'acompanyaran en tots els altres volums. El pas immediat a la condició d'orfes, l'aparició dels tutors, la trobada amb un personatge estrafolari (el comte Olaf) i les primeres peripècies. Per uns moments, el relat es transforma en una al·legoria dels casaments de conveniència (pràctica que és ara a primer pla a causa de la situació que de tant en tant surt a la llum amb famílies immigrades del nord d'Àfrica). Violet, la germana gran del trio Baudelaire, es troba immersa en un casament arreglat amb el comte Olaf que, amb les seves manotades, aconsegueix mig enganyar tothom qui el ronda. Situació light, doncs, entre un comte lletjot i una noia de catorze anys que viu un casament teatral que podria ser real.

És aquesta la principal aventura del primer llibre de la sèrie, que no s'està de combinar un estil calculat mesuradament: l'aventura, el risc, la por, la supervivència i, de tant en tant, la reflexió amb exemples clars i aptes per a totes les edats. El perfil dels tres nous herois és aquest: Violet Baudelaire té dots d'inventora i és capaç de construir un garfi per alliberar la més petita de la colla. Klaus Baudelaire és el mitjà, porta ulleres i té un aire de setciències que porta a la pràctica amb la investigació en biblioteques antigues que li permeten solucionar alguns dels conflictes. Sunny Baudelaire és gairebé un nadó; per tant, no s'ha desvelat encara quina és la seva màxima qualitat. Els tres són hereus d'una fortuna de la qual no podran disposar fins que arribi el moment de la maduresa. Els seus protectors s'encarreguen de posar les coses a lloc, sempre, però, sota la capacitat intel·ligent i inventora dels dos Baudelaire més grans. L'autor sap com plantejar cada història amb destresa, saltant d'intriga en intriga, de terror en terror, d'ensurt en ensurt. La pregunta era: ¿I després de Harry Potter, què? Doncs, potser els germans Baudelaire, vet aquí.